El dispositiu per a tapiar els accessos a l’Ateneu de la Floresta ha costat més de 12.000 euros
El 4 de gener la porta de l'edifici de l’Ateneu de la Floresta (Sant Cugat del Vallès) fou tapiada amb la participació de mossos d'esquadra, guardes de seguretat i operaris. En temps de retallades socials, un càlcul elaborat per l’Assemblea La Floresta Indignada Actua i que s’adjunta a aquest text, estima que el cost del dispositiu públic i privat per a l’esmentada actuació ha estat de 12.111,03 euros. Per afegir una dada comparativa, direm que el cost mensual d’un equip bàsic de salut (metgessa més infermera) és de 5.628,8 euros. És a dir, que amb el que s’ha gastat tapiant l’edifici de l’Ateneu s’haguessin pogut mantenir dos equips bàsics de salut. Alhora, en una segona estimació s’ha calculat que el cost mensual de l’activitat ofertada per l’assemblea de l’Ateneu ha estat de 6.676 euros. Aquesta xifra és important, ja que en ser unes activitats autogestionades i autoorganitzades, han suposat un estalvi a les arques públiques municipals.
Mentrestant, tot i presentar unes pèrdues de 107 millons d'euros en el tercer trimestre de 2011 i haver estat rescatada i estatalitzada com a conseqüència de la seva gestió, Unnim Banc (de la que forma part l’antiga Caixa de Terrassa), entitat que va instar el desallotjament, remunera al seu director, Jordi Mestre, amb 963.000 euros anuals i els seus 11 consellers sumen 3,04 milions d'euros de retribució anual. Alhora, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, cobra un sou mensual de 6.921,17 euros.
Un mes d'intensa activitat
El 19 de novembre el local abandonat de l’antiga oficina de Caixa de Terrassa a la
plaça Miquel Ros núm. 2 de La Floresta (Sant Cugat del Vallès) fou ocupat per a convertir-lo en un local per a usos socials del barri: l’Ateneu. Des d’aleshores, diàriament s’hi realitzaven activitats de tot tipus amb un objectiu comú: “volem i podem viure d’una altra forma”.
En primer lloc es va rehabilitar l’espai, amb unes millores que el feren més “còmode, obert i
bonic” per a donar cabuda a la realització d'activitats. S'hi havia creat un grup
de criança, on mares i pares de nens i nenes petites podien trobar-se, compartir inquietuds,
consells, i conèixer gent amb qui poder confiar per a respondre a situacions de necessitats
que sorgeixen durant el creixement de les criatures. Regularment l'Ateneu es convertia en un espai infantil, on la canalla més gran podia trobar-se a la sortida de l'escola.
Cooperativa de consum ecològic i més
La cooperativa de consum ecològic "El Senglar" havia trobat a l'Ateneu la seva seu per a
posar en stock els productes que volien consumir. Cada dijous les cooperativistes venien a
recollir la seva cistella de verdures, fruites, ous i pa, i hi feien les seves reunions. Una xarxa
de suport mutu havia nascut, amb l'objectiu de que el veïnat de La Floresta pugui prestar-se
ajuda independentment de la capacitat econòmica de cadascú. Paral·lelament, al llarg
d'aquestes setmanes s’hi han organitzat diferents tallers. Així, les florestanes van tenir
l'oportunitat d'aprendre a fer pa, escultures de fang, descobrir la reflexologia, practicar la meditació, o aprendre a fer torrons...
Preocupació global
A les activitats enfocades a les necessitats locals s'hi va afegir un treball per a respondre a
preocupacions globals. Una conferència sobre l'experiència d'un ecobarri autogestionat de
la ciutat alemanya de Friburg va aconseguir omplir l’espai. L'endemà s’hi van debatre les
retallades a la sanitat catalana, amb la participació de persones expertes del Grup de
Recerca de Desigualtats en Salut de la Universitat Pompeu Fabra i de la Mútua de Terrassa. S’hi va oferir un concert de bossa nova, i s'hi havia creat la Coral Indignada. Anava creixent una biblioteca, nutrida de les aportacions de llibres i materials per part del veïnat, i s'hi va organitzar un mercat gratuït de llibres. També es projectava organitzar-hi cinefòrums.
Autogestionada i assembleària
Totes aquestes activitats s'organitzaven de manera autogestionada. Les decisions es prenien en les assemblees que tenien lloc cada diumenge, assegurant un funcionament horitzontal de l'Ateneu, fent-ne “un espai del poble i per al poble, un espai d'exploració de noves vies per a construir una societat més democràtica, inclusiva i sostenible”. El barri de La Floresta aprofitava la centralitat de l’Ateneu per acostar-s’hi i fer-se’l seu.
L’Ateneu continua endavant
Les activitats de l’Ateneu segueixen en marxa i programades setmanalment. L’assemblea es segueix reunint, ara els diumenges a les 12 hores del migdia per aprofitar l'insolació solar. I l’Ateneu segueix endavant per a aconseguir “un espai que aglutini aquesta transformació en marxa”. Si vols contactar amb l'Ateneu, adreça't a <laflorestaindignadactua@gmail.com>.

