El jutge ordena el registre de la joieria Rabat en el marc del Cas Macedònia
MANU SIMARRO / JESÚS RODRÍGUEZ |
08/02/2012
El Setmanari Directa va destapar el cas el 8 de desembre de 2010, en la seva edició 208 (DIRECTA 208). Podeu trobar més informació als números DIRECTA 209 (15/12/2010), DIRECTA 211 (12/01/2011) , DIRECTA 224 (13/04/2011), DIRECTA 228 (11/05/2011), DIRECTA 235 (29/06/2011) i DIRECTA 252 (30/11/2011)
El magistrat del Jutjat d'Instrucció nº1 de Barcelona, Joaquin Aguirre, ha ordenat el registre de la luxosa joeria Rabat -situada al número 99 del Passeig de Gràcia- en el marc de les investigacions que du a terme sobre el Cas Macedònia, un cas de corrupció policial que afecta a mossos d'esquadra, policia espanyola, guàrdia civil i guàrdia urbana de Barcelona.
El jutge, que s'ha desplaçat fins la joieria per a dirigir el registre, investiga si els rellotges que presumptament una xarxa de narcotraficants regalava a alguns policies provenien d'aquesta joieria, per la qual cosa ha ordenat el registre de totes les caixes fortes, ordinadors i llibres de comptabilitat en busca de pistes que confirmin aquest extrem. A les 9:30h del matí ha començat el registre de les oficines i des de prop de les 14h s'està registrant el local comercial en presència del propietari, Esteve Rabat. Policies de paisà s'han personat a primera hora del matí amb un ariet per tirar a terra la porta de les oficines, situades al 4t 1a del número 97. Tot i així, no l'han hagut d'usar perquè les empleades han obert voluntàriament la porta.
A les sis de la tarda, ha fet acte de presència a la joieria Jordi Bascompte, intendent dels Mossos d'Esquadra i director de la Divisió d'Investigació Criminal d'aquest cos. Es dóna la circumstància que sis mossos d'aquesta divisió -entre ells el sotsinspector Antoni Salleras- estan imputats pel magistrat Aguirre pel mateix cas que ha motivat el registre. Passades les set de la tarda, el magistrat instructor del cas i tota la comitiva judicial han abandonat l'edifici un cop finalitzat l'escorcoll. El resultat de l'operatiu no s'ha fet públic.
Corrupció policial
El Cas Macedònia investiga una xarxa de narcotraficants que actuava com a informadora de la policia a canvi de protecció. Al cas hi ha investigats comissaris dels Mossos com Josep Lluís Trapero (investigació), a qui el cap de la xarxa Manuel Gutiérrez-Carvajo va trucar en més de 140 ocasions segons consta en un informe encarregat pel magistrat Aguirre. El cap de la xarxa, però, mantenia una relació fluida amb molts altres comandaments policials: és el cas del sots-inspector de la comissaria d'investigació criminal Antoni Salleras -amb qui Gutiérrez-Carvajo va mantenir 81 connexions telefòniques- o de l'inspector de la divisió d'investigació criminal de Girona Josep Monteys amb qui el narcotraficant va mantenir 11 comunicacions.
En el marc de les investigacions, el 15 d'octubre de 2010 Aguirre va ordenar la detenció del sots-inspector Josep Ranea, el sergent Mauricio Llopis i l'agent Jose Antonio Molina, tots tres mossos d'esquadra destinats a les comissaries de Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Llobregat i Sant Cugat del Vallès, respectivament.
La punta d'un iceberg de corrupció
De la totalitat del cas, només ha sortit a la llum la punta d'un iceberg de corrupció que implica policies de 4 cossos, narcotraficants i periodistes. Agents de la policia catalana, de la policia espanyola i de la guàrdia civil, així com alguns policies municipals de Barcelona han passat per la banqueta dels jutjats, en qualitat d'imputats una vintena d'ells i com a testimonis (en no haver-hi proves concluents) la resta de casos. La Divisió d'Assumptes Interns dels Mossos, el jutge i el fiscal del cas han mantingut des del començament que la trama de narcotraficants que tenia la seva base operativa principal als municipis de Vilanova, Sitges, Castelldefels, Gavà i Viladecans, amb ramificacions al Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Barcelonès, entablia unes excel·lents relacions personals amb alts comandaments de la policia que els alertaven d'investigacions judicials en curs a canvi de rebre informació de les activitats d'altres xarxes de narcotràfic que els hi feien la competència. El resultat de tot plegat era un brillant currículum policial en el camp de la desarticulació d'alguns grups de traficants, alhora que el grup de Gutiérrez-Carvajo rebia informació reservada i protecció que facilitava que operessin amb total impunitat.
En tota aquesta investigació s'han trobat relacions i vincles amb d'altres casos també sota la lupa judicial, com ara el cas del Riviera i Saratoga o el cas dels contenidors de droga del Port de Barcelona.
