L’or negre de la mort
XAVIER MONTANYÀ |
16/03/2012
La preocupació i l’interès mediàtic que va generar l’abril de 2010 el vessament de petroli de la companyia britànica BP a la plataforma Deepwater Horizon (Golf de Mèxic, 2010) és inversament proporcional a l’interès per la terrible situació que viu, també per culpa de l’extracció de petroli i gas, el Delta del Níger, al sud de Nigèria. Però, quin és l’origen d’aquest silenci?
El 20 de desembre de 2011 el Delta del Níger (Nigèria) patia el pitjor vessament de petroli de la dècada, a 75 milles de la costa, al municipi de Bonga. Mentre transportava un tanc d’una plataforma flotant, en una transferència rutinària, la companyia Shell va vessar al mar atlàntic uns 40.000 barrils de cru. Fruit de l’accident, les autoritats nigerianes van haver de prohibir la pesca a la costa, una activitat clau per a les comunitats de les zones, que subsisteixen pescant. Davant d’aquesta tragèdia es produïa un silenci mediàtic. De fet, Nigèria viu des de fa anys submergida en aquest silenci perquè amaga una cosa important: el light sweet crude oil, l’or negre, un dels petrolis de millor qualitat del planeta.
Al Delta del Níger, a esquenes del món, es calcula que en els últims 50 anys s’ha produït un vessament anual de petroli similar al de l’Exxon Valdés (Alaska, 1989). De fet, els vessaments representen uns 50 Exxon Valdés. Les petrolieres mai no han hagut de pagar una indemnització als damnificats i les multinacionals occidentals segueixen actuant amb total impunitat. La passivitat política internacional les empara. Mentrestant, els 30 milions d’habitants del delta habitat més gran del planeta, pescadors i agricultors, malviuen en un infern terrible, on els danys ecològics i políticosocials poden ser ja irreparables.
Un estat fallit
Per situar-nos, el Delta del Níger és una zona militaritzada, pobre, amb infraestructures comunicatives, educatives i sanitàries molt deficitàries, governada per polítics molt corruptes i violents, que controlen el negoci del petroli. I Nigèria és gairebé un estat fallit, una estructura gegantina que es manté per justificar les transaccions energètiques internacionals. Té 160 milions d’habitants, 250 ètnies i un 70% de la població viu per sota del límit de pobresa. Paradoxalment, és el primer productor de petroli del continent negre, i el vuitè del món. El 50% dels ingressos estatals provenen precisament del petroli del Delta del Níger, al sud del país. Segons el Banc Mundial la riquesa està en mans d’un 1% de la població, una elit corrupta que domina el país en connivència amb les multinacionals extractores, com la Shell, que controla un 50% de la producció global. Quan Nigèria va assolir la independència l’any 1960, va deixar de ser colònia britànica per passar a ser una colònia encoberta de la Shell, tot i que al país també operen moltes altres empreses com Agip, Chevron, Total, etc. I quins fils mouen aquestes petrolieres?
La impunitat
Avui les companyies petrolieres actuen mitjançant joint ventures, al 50% amb l’estat, la qual cosa els facilita la impunitat gairebé total per no fer front als danys humans i mediambientals que provoquen des de fa 50 anys. D’ençà que va acabar la guerra de Biafra (1970), els ciutadans del sud van perdre el poder de decisió sobre les seves terres, que van passar a ser potestat del govern federal i, per tant, de les multinacionals. Des de fa quaranta anys, doncs, els vessaments de petroli han estat constants i impunes. També ho ha estat la crema il·legal de gasos a cel obert o gas flaring, una activitat que genera pluja àcida, escalfament de l’atmosfera, destrucció ecològica i malalties com càncer o leucèmia. Davant d’aquestes pràctiques, la població mai no ha rebut indemnitzacions ni ha gaudit d’una neteja profunda de les terres i les aigües. Ha patit la violència i la repressió de les forces armades més cruels del continent, amb la col·laboració de més de mil companyies privades de seguretat que treballen per a les multinacionals.
Canvis incipients
L’estiu de 2011 l’ONU feia públic un nou informe que apuntava que netejar la regió d’Ogoniland costaria avui 30 anys i 706 milions d’euros. Avui es desconeix el cost i el temps que caldria per netejar la resta de regions del delta, on l’activitat extractora no s’ha aturat des de fa 50 anys. Però s’han fet alguns passos més per trencar la impunitat. L’agost passat la High Court de Londres responsabilitzava la Shell de dos vessaments de petroli produïts el 2008, a Bodo, Ogoniland. Quan van succeir, la companyia va aplicar l’estratègia habitual: al·legar sabotatge i no aturar-los ni netejar el vessament, cosa que va augmentar la magnitud del desastre. Paral·lelament, Amnistia Internacional i el Centre per al Medi Ambient, els Drets Humans i el Desenvolupament (CEHRD) van emetre el novembre un comunicat demanant que Shell es comprometés a pagar una suma inicial de 1.000 milions de dòlars per començar a netejar la contaminació al delta. Però, com recull l’informe “The true tragedy: delays and failures in tackling oil spills in the Niger Delta” la petroliera, que va presentar un balanç de beneficis de 7.200 milions de dòlars entre juliol i setembre 2011, va oferir a la comunitat de Bodo com a indemnització 50 sacs d’arròs, mongetes, sucre i tomàquets.
El final del laberint
El 28 de febrer de 2012 es va iniciar un important procés en marxa (ccrjustice.org/ourcases/current-cases/kiobel) contra la Shell a la Cort Suprema dels EUA. El procés acusa la Shell de complicitat en crims contra la humanitat, que inclouen tortura, execucions extrajudicials i altres violacions del dret internacional comesos contra el poble Ogoni entre 1992 i 1995. El resultat d’aquest cas és clau tant per al Delta del Níger com per a la jurisprudència contra la impunitat de les corporacions multinacionals d’arreu del món.
[EL REPORTATGE COMPLET EL PODEU TROBAR A LA DIRECTA 265]
Publicitat
Agenda
Publica l'esdeveniment que vulguis donar a conèixer. Abans d'activar-se serà validat per algu de la redacció
| M | T | W | T | F | S | S |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
1
|
2 |
3
|
4
|
5
|
|
6 |
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
|
13
|
14 |
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
|
20 |
21 |
22
|
23
|
24
|
25
|
26 |
|
27 |
28 |
29 |
30
|
31
|
|
|
_0.jpg){kind=link}
Propers esdeveniments
-
Projecció Documental: "Setenta-dues hores. Autonomia Obrera en la Barcelona dels seixanta"
22/05/2013 - 19:00 | El Lokal. Carrer Monturiol, 32. Ripollet. http://ellocalripollet.blogspot.com.es/ -
Cine Club Social /LaHaine/ + Sopador pro-presos [Manresa]
23/05/2013 - 20:30 | C/ Amigant des de la Plaça Major (Manresa) -
Presentació del documental "Pirates" a càrrec d' Armand Ballart
24/05/2013 - 19:00 | c/Pinsania 7 -
Divendres 24M a les 19h Xerrada "Moviment d'alliberament de les dones del Kurdistan"
24/05/2013 - 19:00 | Flor de Maig del Poblenou, C/ Dr. Trueta, 195 -
Lluites contra el megaprojecte eòlic de transnacionals a Oaxaca
24/05/2013 - 19:07 | Can Batlló (C/Constitució, 19 <M> Plaça de Sants)
