La segona revolució egípcia també vol fer caure el poder militar de Tantawi

Egipte continua submergida en el que ja molts qualifiquen com la segona revolució. Des que el matí de dissabte un grup de policies intentés desallotjar brutalment els pocs centenars de manifestants que encara quedaven la plaça, l'efecte crida solidari creat a la mateixa plaça i arreu del país no ha parat de créixer. En aquests quatre dies de manifestacions i enfrontaments directes amb les forces policials almenys 30 persones han perdut la vida i un miler llarg han resultat ferides. A la plaça Tahrir els enfrontaments s'han repetit continuadament i, malgrat que asseguren estar tant sols defensant-se dels atacs policials, hi ha qui assegura que no pensa defallir fins a ocupar el ministeri d'Interior. Una situació similar es viu a Alexandria, on durs enfrontaments s'han viscut aquests dies quan la policia pretenia evitar que les masses envaïssin la seu de la Direcció General de seguretat de la província, dirigida pel destacat repressor del moviment obrer del delta del Nil, Khaled Gharaba. La primera víctima mortal d'aquesta ciutat, la nit del passat dissabte, va ser el jove activista Bahaa Al-Sonous, mort segons denuncien pel tret d'un franctirador policial.

Gasos de fabricació americana i xinesa
Activistes denuncien el constant ús de gas lacrimògen de producció americana i xina que en molts països es considera il·legal pels seus efectes altament nocius i fins i tot cancerígens. A la morgue, familiars de morts es queixaven que els obligaven a signar actes de defunció assumint la mort per parada cardíaca o falta de pressió arterial tot i la evidència de lesions per arma de foc.

Rebuig cap els Germans Musulmans
Avui estava convocada una marxa milionària al Tahrir. El clima era estranyament similar a aquell viscut en les setmanes de gener i febrer que van portar a la caiguda del dictador Mubarak. Aquest cop l'objectiu de les ires era, però, la policia i el Consell Militar. Un gran cartell resava al mig de la plaça les condicions per a mantenir-se units. Res de partits ni res de candidats fent campanya. Els joves participaven a nivell individual. “Els partits polítics no fan més que separar-nos” assegurava l'activista Lobna Ebeid. A la plaça es debatia llargament sobre l'ambigu paper dels populars Germans Musulmans, qui finalment van rebutjar participar de la marxa. El líder de la seva formació política, Mohammed El Beltagy, va ser expulsat de la plaça per grups de joves que es negaven a que el polític fes campanya a costa seva. Arreu del país s'han registrat intents de grups islamistes de capitalitzar i controlar les protestes que s'han trobat amb la clara oposició de la massa.

Primeres dimissions
La pressió popular ja ha provocat l'inesperat anunci de la llargament esperada llei d'aïllament polític als ex-membres del Partit Democràtic Nacional de Hosni Mubarak i s'ha produït la dimissió en bloc del govern d'Essam Sharaf. El Consell Superior de les Forces Armades afirmava també, en un comunicat televisiu aquesta tarda, que Egipte tindrà nou president escollit per les urnes abans del juliol del 2012. El Mariscal de camp Muhammed Hussein Tantawi, cap del Consell Superior de les Forces Armades, es va adreçar a la nació amb un discurs en que va negar repetidament cap intenció d'estendre's en el poder més enllà de l'estrictament necessari. “El període de transició que vivim és més complexe del que alguns creuen” va afirmar mentre rebutjava “els intents encaminats a distorsionar la imatge de l'exèrcit”. Tantawi, en una afirmació si més no estranya per inesperada, va plantejar l'opció de convocar un referèndum per a debatre la transmissió del poder abans dels terminis plantejats. El discurs del mariscal va garantir que les eleccions se celebrarien en el calendari previst malgrat que la majoria de formacions han decidit suspendre la campanya en virtut dels esdeveniments.

Exigeixen la caiguda de Tantawi
El discurs del mariscal, però, va ser rebut amb indiferència per una plaça que assegura que l'únic que vol és “la transferència immediata del poder”. Els joves de la plaça asseguren que no pensen marxar d'ella fins que tinguin la certesa de que les seves demandes siguin completament escoltades. “Vam donar una oportunitat de sis mesos als militars; se n'han pres nou i no han fet més que segrestar la revolució” assegurava indignat el jove estudiant Ahmed Sharqawy. Amnistia Internacional assegurava avui que les autoritats militars havien aixafat les esperances dels joves del 25 de gener i afegia que s'havien comés “un catàleg d'abusos que en alguns casos superava el rècord de Mubarak”. A l'informe es destaca la repressió militar a manifestacions i expressions polítiques, les morts sota tortura i els com a mínim dotze mil civils que han estat jutjats per tribunals militars des de la caiguda del dictador, 13 dels quals amb penes de mort sobre la seva persona.